CAMI A SALVADOR

Despres d'un parell de mesos sedentaris a Rio he tornat a fer de porteador nomada descobrint nous paisatges i noves formes de ser, sobretot la del negrates... que vivan les negrates!!. He decidit que hem ve de gust anar fent amb tota la calma i fer paradinhes llargues als pobles que m'agradin o a on conegui gent que m'interesi sense marcar-me tot el recorregut... hem perdre el Amazones, St luis, Jericocoia... i que?

Encara a l'estat de Rio de Janeiro:

BUZIOS

Buzios recorda a la costa Brava. Es un lloc molt pijo amb discos tipus pacha i privilege, pero maco.

Aqui em van pegar el primer pal del viatge. Vaig llogar un bugy i fa uns dies han intentar cargarme a la visa uns 210 E per una suposada multa que no vaig fer. En fi, ja veurem com acava.

PETROPOLIS

Era la ciutat d'estiueig dels reis portuguesos i conserva un munt de edificis colonials i canals

OURO PRETO

Ciutat, ja en l'estat de Mines Gerais, que va tindre el seu maxim esplendor amb la febre de l'or amb moltes esglesies. Els carrers tenen mes de 45 graus de pendent. Al hostel, cosa poc frecuent, estava ple de brasileros.

.

ARRIAL D'AJUDA

Ja en el estat de Bahia el color de la pell de la penya a pujat uns quants tons, de fet son negratas negratas.

El poble no te massa gracia, vaig estari de pas.

TRANCOSO

Per aqui la gent no para de somriure. Vaig concidir amb les festes i durant quatre dies van haver concerts. Joder com ballan!!

Anava pasejant amb el cap en blanc per aquestes platges semidesertiques quan de repent van apareixer del no res 4 polis negres com el carbo tots uniformats cavalgant caballs a tot hostia, per un moment vaig pensar que estava al planeta de los simios i venien a caçar-me.

Costa tornar als hostels despres de passar una temporada a una posada con aquesta

MORRO DE SAO PAOLO

Aquet lloc es molt turistic pero encantador. Per aqui l'humor a pujat uns quants tons i la gent directament es descollona de riure a carcajades tot el dia pel carrer i aixo s'encomana. Esta a una illa prop de Salvador i no hi ha cotxes. Els pobles que he visitat que no tenen cotxes son molt especials, a part que la gent fa vida al mig dels carrers, una part inconcient del cervell que esta ocupada en no ser atropellada, absorvir el soroll....de repent esta en calma. En front de la costa hi ha arrecifes i quan baixa la marea es formen piscines naturals.

Una canya de tirolina, adrenalina es estat pur

Per aqui tan ells com elles es cepillen a les i els turistes. Total que pilles uns quants dies amb la Suzane, una negrata de vint-i-tants amb un cos que treu l'hipo!!. Como no, ho pagues tot i de cop es queda clavada a una tenda i li acaves regalant un vestidet, no fos cas que tinguesim que fer nit devant de l'aparador!!... pero, no es una mica el que fan totes?. No es que siguin putes de 50 media hora, pero evidenment tampoc es que estiguin penjades de tu. Van ser dies especials amb una tia espectacular i encantadora que sabia disfrutar la vida a sac.

SALVADOR

Salvador, el Pelioruinho, pot ser molt agobiant ja que cada 5 m t'aborda algu intentant vendre alguna coseta de forma massa insistent, i el que fa cinquanta a mi m'agobia. Pero les nits, en especial les del Dimars quan grups de percusio com los filhos de gandhy surten a tocar pel carrer, amb quatre escenaris amb musica en directe son genials.

Dedicat als percutes:

VA, ALGUNES GATES

...I ALGUN CRACK

BON NADAL I UN 2009 FANTASTIC PER A TOTHOM!!!