13 de juliol del 2008

PERU

Peru a resultat ser una experencia fascinat. Es un pais amb un paisatge brutal amb gent fantastica que arrosega una cultura de milenis. Ultimament estic coneguent gent a cada cantonada, suposo que es que estic de molt bon humor. Aqui es impossible no pillar !!.
A Pisco vaig coneixer un peruano molt divertit que feia de guia i vem estar tota la nit privant. Al dia seguent i amb una resaca inhumana vaig fer un tur a les illes Ballesta i la Reserva de Paracas on em vaig deixar descuidada la camara. Vaig perdre totes les fotos que tenia des de San Martin de los Andes. Qualsevol dia perdo el cap!!. Pero la veritat es que me la sua.

La ruta va ser San Martin, Mendoza (Capital, Punte del Inca, Peu del Aconcaua..), San Luis (Sierra de la Quijadas), Cordova (Capital, Alta gracia on el Che va pasar l'infancia, Sierras centrales). D'aqui vaig volar a Lima, Pisco (el licor tipic de peru es el pisco que entra de puta mare pero coloca de collons) , Paracas (amb el parc natural i les illes Ballesta), Ica, Nazca (amb un vol bastant tortuos amb avioneta per veure les lineas), i Arequipa on vaig comprar una nova maquina de fotos.

AREQUIPA

Es una ciutat arrebatadora amb molts edificis colonials i amb baretos i discos molt autentics. Sempre havia cregut que les peruanes eren lletxes, per res mes lluny de la realitat. Ni ha moltes que si, pero les guapes son impresionants, mig indies, ballan i perrean que es un plaer per als cinc sentits.




Cañon del Colca

Des de Arequipa s'accedeix a aquest cañon que es el segon mes profun del mon, mes que el del colorado.

Per a arribar puges fins el punt mes alt a 4500 m, costa respirar. Menys mal que hi han les fantastiques fulles de coca!!.

Aqui comença el Peru profun amb gent i costums geniunines.
Al cañon hi ha un paratge on veus un munt de condors. Llastima que sempre esta invait de turistes que no paren de cridar. Si es pogues estar sol i en silenci seria impresionant.





PUNO I EL LLAC TITICACA

Definitivament l'ho de les fotos no va amb mi. Vaig descarger les fotos a un cd que s'ha partit per la meitat ja que la motxila esta tan plena i les coses entran a tanta presio que quan l'obres sortin disparades. El cd no va aguantar. En fi...almenys ja havia penjat algunes fotos aqui.

El millor d'aquest lloc es el llac i una disco "deja viu" on les alemanotes i gringas en general es desfasen a sac.

Aquesta zona va ser zona inca i els espanyols no som precisament de la seva devoció. Quan els hi dius que ets español no poden evitar que els hi canvii el jeto pero despres de cinc minuts i de reconeixer que el Pizarro era un fill de la grandisima guarra la cosa es normalitza. Realment fins que no he estat per aqui no tenia ni idea de les barbaritats que va fer l'individu aquest.

Les illes del llac

Viatjar amb barca per aqui es un autentic plaer. Vaig anar a una illa en mig del llac on el temps s'ha parat. La gent que la pobla es propietaria de la illa i tenen clarisim que no volen turisme masiu, amb hoteles, que enturvi els seus costums. Vaig conviure tres dies amb una familia nativa, a casa seva compartint tot amb ells per una miseria de plata, i l'experiencia em va cargar d'energia. Son gent sencilla i molt hospitalaria. Els nens en especial son encantadors, amb una curiositat i simpatia que et fan sentir molt a gust. Son gent feliç. Llastima de les fotos !!. Pero el llac esta a 4000 m d'altitut i per la nit fot un fred d collons!!

CUSCO

Vaig tindre la sort de concidir amb la gran festa de Cusco, el Inti Raimy, que es celebra el dia de Sant Juan. Llastima de les fotos!!!!. Era el Dimars i la festa va començar el divendres. Ha sigut un dels San Juans mes llargs i divertits que recordo, i aixo que per a mi aquesta festa sempre a sigut la que mes m'agradat de tot l'any. A part en aquesta ciutat, amb restes inques per a tot arreu, la energia es molt especial. Es d'aquells llocs tipus Cadaques on les vibracions fant que el teu estat animic sigui radical, o de putissima mare o fet un desastre. De fet a tot el Valle Sagrado es aixi i molt especialment a Machu Picchu.

Machu picchu

Seria sens dubte un lloc ideal per muntar una comuna. Llastima que tots els dies estigui plagat d'humans.

A pesar de estar envoltat de turistes sorollosos, sempre pots buscar un reco tranquil en aquesta maravella del mon i disfrutar de l'extraordinaria energia que aqui es respira. A les fotos, ni a les dels profesionals, no es percep l'entorn quasi magic. Es un pic amb laderes verticals rodejat d'un canyo profunt per on discorre, quasi als 360°, un riu precios. A l'altre costat del riu hi ha un munt de pics verticals que envolten tota la ciutat. Es dificil de descriure pero la verticalitat de tot l'entorn es espectacular.

Tot plegat junt amb que es un punt energetic del planeta brutal, fa que t'invaeixi el misticisme i et sentis grandios a persar de l'inmensitat que t'envolta.





Valle Sagrado

Tots els pobles d'aquesta vall amb muntanyes espectaculars, ni ha de mes de 5000 m, estan plens de ruines inques, muralles, temples, observatoris astrologics.... Els murs que feien aquesta penya amb roques tallades i esculpides al milimetre, amb una precisio impactant, fan que projectar un mur d'escollera es converteixi en un treball ridicul.









PUERTO MALDONADO. LA SELVA

La selva es el maxim !!.

Si no fos per tinc la furgo a un estacionamiento a Argentina, hagues escollit anar a Iquitos a la rivera del riu Amazones i baixat amb barco per el riu fins Manaos a Brasil.
Quan estigui per Brasil hi anire i aprofitare per veure Ayahuasca. Es una beguda d'una herba que fa que somiis despert conectant amb el teu inconsient. Segons m'han explicat per aqui, es una experiencia vital molt enriquidora que fa que netegis tant el cos com l'esperit de tot tipus de merda. Pero els vomits i alucinacions en estat concient que tens van fer que no mi atrevis quan el chaman del lodge, de sopeton, en va proposar fer una sesio l'ultima nit i em vaig quedar amb les ganes de provar-ho.
Puerto maldonado esta en mig de la selva amazonica del sud del Peru. La ciutat es petita i no gaire agraciada pero es un constant anar i venir de gent en moto que esta sempre de festa. La gent de la selva es molt autentica, oberta, divertida i profunda a la vegada.

Vaig estar en un lodge "Corto Maltes", com el gran comic del Hugo Prat, al mig de la selva, al costat del riu Madre de Dios. Des d'aqui vaig fer un munt de excursions i caminates per els boscos i llacs dels voltants. Esta ple de plantes i abres inmensos i veus animals com caimans, monos, tortugues, nutries, guacamayos, lloros, tarantules, papallones gegants..., i tot tipus d'insectes molestos inclosos els mosquits.
Una nit ens varem fugar uns quants amb un bot a motor a la ciutat. La plaza de Armas es un niu de baretos i discos que estan oberts fins que es fa de dia, amb gent borratxa, ballant i rien per a tot arreu. Va ser una nit inolvidable...





Es dificil fotografiar animals des de lluny amb la merda de maquina que vaig comprar. en aquesta foto per exemple hi ha tres nutries nadant.



LIMA
A Lima hi ha de tot, pero no deixa de ser una altra ciutat mes. Aqui no veus mai el sol.