25 d’octubre del 2008

RIO. CIDADE MARAVILHOSA

Fa mes d'un mes que soc a Rio i 8 que vaig sortir de Barna. Començo a tenir la sensacio que el temps s'escapa. Mapes en pantalla, he fet un recorregut mental del que ha estat fins ara el viatge i me adonat que en 7 mesos he dormit a la friolera de 47 llits diferents!!. En els meus peus feia temps hi naixien brots, sistematicament emputats, que demanaven a crits fer algunes arrels. Tot posant una mica de seny he decidit fer una parada prol.longada.... i on millor que a la cidade maravilhosa!! .




Aqui va començar aquest fantastic any que vaig regalar-me, (no entenc com va costar tant decidir-ho) ara fa uns catorze mesos, quan en l'ultim moment vaig escollir fer les meves vacances en aquesta ciutat. Vaig quedar fascinat.

Com diria la guia, a les que no sempre hi ha que fer cas, (no esta mal el curro d'escriure guies!!) "Viatgers adictes a trotar diuen que hi ha tres ciutats al mon especialment maques pel lloc on estan enclavades: Sidney, Ciudad del cabo i Rio a la que hi ha que afegir els alegres i optimistes carioques".





A diferencia de la resta del viatge per aqui tot es conegut. Aixo d'alguna manera et fa sentir com si fosis a casa, o potser, es que aquesta es la primera ciutat que he visitat al llarg de la meva vida a la que realment he adoptat com meva.

Pero el segon cop les coses ja no et sorpenen, o no tant, i les mulatilles (no es oro todo lo que reluce i tambe hi ha els corresponents negratas que semblen un llibre d'anatomia andante), la constant musica, la llengua mel.lodica, les caipirinhes, els cocos gelats, els bufets a kilo, les tendes de sucs, els salgadinhos, les seves voreres de mosaics, el frenetic anar i venir del centre, les infinites coses que es poden vendre a la platge, les minines remenant a les farres de Lapa, el bohemi barri de Santa Teresa, la meva pria vermelha, el pao de açucar, Maracana, Copacabana els diumenges, la vida contemplativa des de qualsevol terraseta veient-los pasar, la pobresa mes radical al costat de "os ricaços" foten-se fins al cul de menjar, .................ja son familiars.









No obstant, es el segon cop que vaig veure el cristo redentor, una del les 7 maravillas del mundo moderno (junt amb el Machu Picchu, la muralla xina, Petra, el chichen itza mexica, Taj mahal i el coliseo roma), i els dos cops els pels de punta. Es impresionant tenir redera aquest tipus, amb cara de bonatxon i els braços oberts, i les vistes espectaculars de la ciutat devant. Proveu de estar un ratet en aquesta postura i veureu com us invaeig el vostre costat mes huma. El meu cervell es geneticament ateu i sempre he cregut en crist, el meu crist: el personatge historic,...bona gent, putero, drogadicte,.... i amb un carisme que fa que encara es parli d'ell.



He llogat un petit, mooolt petit, estudi a Copacabana per uns 400 E al mes. El meu dia dia per aqui es sencill: patges (quant la pluja ho pertmet, aqui plou un raig casi cada dia), vida contemplativa a qualsevol terraseta, visites de guiri, alguna festuqui, festival de cine de Rio, mundial de futbol sala, algun concert, escapades pels alrededors de la ciutat.......

Una especial mencio mereix la visita guiada, si la fas sol no queda de tu ni les aspes, que he fet per les faveles de Rio. Imprescindible des del meu punt de vista per a coneixer la realitat complexa d'aquesta ciutat.

Mes Oscar Neimeyer:



Les farres a Lapa:





Mundial futbol sala: Espanya subcampiona del mon!!

Deu ni do amb el futbol espanyol!! De un tiempo a esta parte estic seguint a les seleccions espanyoles com si les sentis de veritat.
A la eurocopa vaig veure partits com els quarts de final contra Suecia a un bareto d'Arequipa rodejat per uns 20 suecs borratxos com cuves, jo l'unic espanyol, i quan al ultim minut va marcar Espanya i vaig fer un bot de la hostia casi em pelen. Aqui un gol a l'ultim segon de la prorroga de les semifinals contra Italia a l'estadi Maracanaizinho on tots el brasilers anaven contra Espanha. En els dos ultims mundials ens els haviem passat per la pedra i no volien veurens a la final ni en pintura. Aquest cop ens van guanyar als penalts.

3 comentaris:

xavi alvarez ha dit...

hola Salva inpresionant el blog. la teva germaneta Marta esta molt contenta de veurel. el meu email:
xapuig-samper@hotmail.com. aixi la martona et te mes a prop.quan puguis escriu un email per poguer saber de tu. Marta i xavi.
te anyorem peró estic molt encantada de les teves vivencies. Aixi si que tornaras fet un home, no com la puta mili. marta la punkarra. petons

Anònim ha dit...

Salva.... quins records Rio... només hi vàrem passar una setmaneta, però realment val molt més que això!! Abraçada

Unknown ha dit...

Hola Salva!
Soc la Mercè Reven, fa poc que he descobert que l'estrepsud ets tu. Mira que és evident.
He llegit el teu darrer informe i em fa molta enveja (sana) igual que el Joan i la Marta. tens algunes fotos molt boniques.
Avui vaig a sopar amb la Verònica i el José. Els vaig convidar pel meu aniversari la setmna passada però erem tanta penya que quasi no ens varem poder veure. El Toni i el sergi també hi eren aixi com el Santi Moli, l'Angel Leiro,Carles baguena, francesc Gual ...
Jo m'ho vaig passar pipa, tampoc em costa massa. M'imagino que ja deus estar a pint de tornar. Ens veiem quan estiguis per aqui.
Molts petons i fins aviat.
Mercè