17 de setembre del 2008

CAMI A RIO

CURITIBA

En Oscar Neimeyer, arquitecte venerat per aqui, va ser l'alcade d'aquesta ciutat durant una temporada i va deixar herencies: una xarxa d'autobusos la mar de completa amb unes parades molt autentiques, recollida selectiva de basures,... i un museu que porta el seu nom amb un ull ornamental horroros.







BLUMENAU

Es una petita ciutat que van crear el alemanots que van inmigrar a aquestes latituts. El mes d'octubre celebren una replica de la festa de la cervesa. La gent no sembla brasileira.




FLORIANOPOLIS

Una illa molt propera al continent i conectada amb ell per dos ponts. Ha sigut el meu primer contacte amb les platges de Brasil i amb les anel.lades caipirinhes!!. El lloc mes especial es Lagoa, un llac d'aigua salada al mig de l'illa amb bars amb musica en directe totes les nits. Pero ha plogut casi tota la setmana amb un fred de collons!!. Emigro cap a terres mes al nord en busca del calor.







PARATY

Pa pa .... paparaty!! (dedicat als veteranos de ER).

He coincidit amb un congres de fotografs i aquet poblet a una bahia plena de illes i platges precioses estava invait de paparatzzis.

Un tipo com jo, que mai a fet fotos dels seus viatges per a no caure amb l'escavitut de la maquina de fer fotos, s'ha engantxat i inclus torna per segona vegada al mateix lloc no fos cas que deixi alguna cosa sense fotografiar. Quan torni tindre que lligar a algu al sofa i torturar-lo fent que vegi totes i cadesqunes de les fotos (no riguis que potser seras tu !!). Qualsevol dia hem dona el punt i tiro la maquina pel primer acantilat!!.

Els carrers d'aquest poble son de rocs, es com caminar per una escollera. El fet te dos punts: es una tortura quan vas amb xancles i amb la meva cama a la playiqui , pero et pots emborratxar tant com puguis que pases desapersavut dons aqui tothom camina estrambotic.








ILHA GRANDE

Un plaer retrobar aquest indret que ja l'any passat em va enamorar.

Es una reserva natural de mata atlantica (selva) sense cap cotxe ni carretera.








HOMER SIMPSON

El person aquest quan viatge per Peru, a part de parlar amb un accent peruano digne del millor academic, juraries que es tira mes rots i pets per a major regozijo del humor, un pel infantil, d'aquest maravellos poble.
A Argentina, es canvia de jaqueta sense cap tipus d'escrupul i a mes de deixar-se dir Omero, es sotmet a un transplantament de cordes vocals implantant-se unes dún nen amb una veu francament inquietant. Juraries que te l'ego mes inflat a imatge i semejanza dels argentis.
Per aqui al Brasil, fa gala del seu espectacular don de lenguas parlant amb un portugues que ja m'agradaria a mi. Juraries que quan camina ho fa a ritme de samba.
Qui ho anava a dir, el borratxin entranyable aquest a resultat ser el individuu amb mes minuts televesius del planeta!!. No patiu gent, aneu on aneu sempre podeu contar amb en Homer. M'encantaria escoltar-lo parlar amb mandarin, japo, hebreu.... quin CRACK!!. En fi.....vaig a fer unes birres al bar de Moe que per avui ja he escrit massa.