CAMI A SALVADOR

Despres d'un parell de mesos sedentaris a Rio he tornat a fer de porteador nomada descobrint nous paisatges i noves formes de ser, sobretot la del negrates... que vivan les negrates!!. He decidit que hem ve de gust anar fent amb tota la calma i fer paradinhes llargues als pobles que m'agradin o a on conegui gent que m'interesi sense marcar-me tot el recorregut... hem perdre el Amazones, St luis, Jericocoia... i que?

Encara a l'estat de Rio de Janeiro:

BUZIOS

Buzios recorda a la costa Brava. Es un lloc molt pijo amb discos tipus pacha i privilege, pero maco.

Aqui em van pegar el primer pal del viatge. Vaig llogar un bugy i fa uns dies han intentar cargarme a la visa uns 210 E per una suposada multa que no vaig fer. En fi, ja veurem com acava.

PETROPOLIS

Era la ciutat d'estiueig dels reis portuguesos i conserva un munt de edificis colonials i canals

OURO PRETO

Ciutat, ja en l'estat de Mines Gerais, que va tindre el seu maxim esplendor amb la febre de l'or amb moltes esglesies. Els carrers tenen mes de 45 graus de pendent. Al hostel, cosa poc frecuent, estava ple de brasileros.

.

ARRIAL D'AJUDA

Ja en el estat de Bahia el color de la pell de la penya a pujat uns quants tons, de fet son negratas negratas.

El poble no te massa gracia, vaig estari de pas.

TRANCOSO

Per aqui la gent no para de somriure. Vaig concidir amb les festes i durant quatre dies van haver concerts. Joder com ballan!!

Anava pasejant amb el cap en blanc per aquestes platges semidesertiques quan de repent van apareixer del no res 4 polis negres com el carbo tots uniformats cavalgant caballs a tot hostia, per un moment vaig pensar que estava al planeta de los simios i venien a caçar-me.

Costa tornar als hostels despres de passar una temporada a una posada con aquesta

MORRO DE SAO PAOLO

Aquet lloc es molt turistic pero encantador. Per aqui l'humor a pujat uns quants tons i la gent directament es descollona de riure a carcajades tot el dia pel carrer i aixo s'encomana. Esta a una illa prop de Salvador i no hi ha cotxes. Els pobles que he visitat que no tenen cotxes son molt especials, a part que la gent fa vida al mig dels carrers, una part inconcient del cervell que esta ocupada en no ser atropellada, absorvir el soroll....de repent esta en calma. En front de la costa hi ha arrecifes i quan baixa la marea es formen piscines naturals.

Una canya de tirolina, adrenalina es estat pur

Per aqui tan ells com elles es cepillen a les i els turistes. Total que pilles uns quants dies amb la Suzane, una negrata de vint-i-tants amb un cos que treu l'hipo!!. Como no, ho pagues tot i de cop es queda clavada a una tenda i li acaves regalant un vestidet, no fos cas que tinguesim que fer nit devant de l'aparador!!... pero, no es una mica el que fan totes?. No es que siguin putes de 50 media hora, pero evidenment tampoc es que estiguin penjades de tu. Van ser dies especials amb una tia espectacular i encantadora que sabia disfrutar la vida a sac.

SALVADOR

Salvador, el Pelioruinho, pot ser molt agobiant ja que cada 5 m t'aborda algu intentant vendre alguna coseta de forma massa insistent, i el que fa cinquanta a mi m'agobia. Pero les nits, en especial les del Dimars quan grups de percusio com los filhos de gandhy surten a tocar pel carrer, amb quatre escenaris amb musica en directe son genials.

Dedicat als percutes:

VA, ALGUNES GATES

...I ALGUN CRACK

BON NADAL I UN 2009 FANTASTIC PER A TOTHOM!!!

RIO. CIDADE MARAVILHOSA

Fa mes d'un mes que soc a Rio i 8 que vaig sortir de Barna. Començo a tenir la sensacio que el temps s'escapa. Mapes en pantalla, he fet un recorregut mental del que ha estat fins ara el viatge i me adonat que en 7 mesos he dormit a la friolera de 47 llits diferents!!. En els meus peus feia temps hi naixien brots, sistematicament emputats, que demanaven a crits fer algunes arrels. Tot posant una mica de seny he decidit fer una parada prol.longada.... i on millor que a la cidade maravilhosa!! .

Aqui va començar aquest fantastic any que vaig regalar-me, (no entenc com va costar tant decidir-ho) ara fa uns catorze mesos, quan en l'ultim moment vaig escollir fer les meves vacances en aquesta ciutat. Vaig quedar fascinat.

Com diria la guia, a les que no sempre hi ha que fer cas, (no esta mal el curro d'escriure guies!!) "Viatgers adictes a trotar diuen que hi ha tres ciutats al mon especialment maques pel lloc on estan enclavades: Sidney, Ciudad del cabo i Rio a la que hi ha que afegir els alegres i optimistes carioques".

A diferencia de la resta del viatge per aqui tot es conegut. Aixo d'alguna manera et fa sentir com si fosis a casa, o potser, es que aquesta es la primera ciutat que he visitat al llarg de la meva vida a la que realment he adoptat com meva.

Pero el segon cop les coses ja no et sorpenen, o no tant, i les mulatilles (no es oro todo lo que reluce i tambe hi ha els corresponents negratas que semblen un llibre d'anatomia andante), la constant musica, la llengua mel.lodica, les caipirinhes, els cocos gelats, els bufets a kilo, les tendes de sucs, els salgadinhos, les seves voreres de mosaics, el frenetic anar i venir del centre, les infinites coses que es poden vendre a la platge, les minines remenant a les farres de Lapa, el bohemi barri de Santa Teresa, la meva pria vermelha, el pao de açucar, Maracana, Copacabana els diumenges, la vida contemplativa des de qualsevol terraseta veient-los pasar, la pobresa mes radical al costat de "os ricaços" foten-se fins al cul de menjar, .................ja son familiars.

No obstant, es el segon cop que vaig veure el cristo redentor, una del les 7 maravillas del mundo moderno (junt amb el Machu Picchu, la muralla xina, Petra, el chichen itza mexica, Taj mahal i el coliseo roma), i els dos cops els pels de punta. Es impresionant tenir redera aquest tipus, amb cara de bonatxon i els braços oberts, i les vistes espectaculars de la ciutat devant. Proveu de estar un ratet en aquesta postura i veureu com us invaeig el vostre costat mes huma. El meu cervell es geneticament ateu i sempre he cregut en crist, el meu crist: el personatge historic,...bona gent, putero, drogadicte,.... i amb un carisme que fa que encara es parli d'ell.

He llogat un petit, mooolt petit, estudi a Copacabana per uns 400 E al mes. El meu dia dia per aqui es sencill: patges (quant la pluja ho pertmet, aqui plou un raig casi cada dia), vida contemplativa a qualsevol terraseta, visites de guiri, alguna festuqui, festival de cine de Rio, mundial de futbol sala, algun concert, escapades pels alrededors de la ciutat.......

Una especial mencio mereix la visita guiada, si la fas sol no queda de tu ni les aspes, que he fet per les faveles de Rio. Imprescindible des del meu punt de vista per a coneixer la realitat complexa d'aquesta ciutat.

Mes Oscar Neimeyer:



Les farres a Lapa:





Mundial futbol sala: Espanya subcampiona del mon!!

Deu ni do amb el futbol espanyol!! De un tiempo a esta parte estic seguint a les seleccions espanyoles com si les sentis de veritat.
A la eurocopa vaig veure partits com els quarts de final contra Suecia a un bareto d'Arequipa rodejat per uns 20 suecs borratxos com cuves, jo l'unic espanyol, i quan al ultim minut va marcar Espanya i vaig fer un bot de la hostia casi em pelen. Aqui un gol a l'ultim segon de la prorroga de les semifinals contra Italia a l'estadi Maracanaizinho on tots el brasilers anaven contra Espanha. En els dos ultims mundials ens els haviem passat per la pedra i no volien veurens a la final ni en pintura. Aquest cop ens van guanyar als penalts.