Calafate-Bariloche
Bajo Caracoles.
Un poble de mala mort amb literalment 4 cases i una gasolinera-hostal-bar. Vaig pensar que faria un bocata, dormiria a la furgo, i de bon mati seguiria la ruta. Pero va ser entrar en el bareto i comenzar a flipar. La majoria de la gent, no es dificil ser majoria si nomes ets 5, no sols tenia un ojo mirando pa Cuenca, sino els dos, es a dir, el dret mirant a la dreta i l’equerra cap a l’esquerra, a 180º de l'altre. Era com una evolució de l’especie patagonica per veure en 360º. De repent va entrar un tipo que vivia a 2 dies de cami en ciclomotor amb un dit de pols a tot el cos. Es va treure les ulleres i van sortir uns ulls de sapo. Sense mediar palabra el tabernero li va posar una botella de Wiskyi, se la fot d’un trago seguit i cau estes. Ningu es va inmutar, era una escena que es repetia cada mes….Hi havia 3 currantes que estaben arreglant la ruta, 3 per uns
Aquí desepareix l’estepa, comencen els lagos. El paisatge es tremendo.
Bariloche.
La ciutat en si no es gran cosa, excepte les cases de fusta del centre i les botigues de xocolata que es entrar i comezar a babejar. La seva popularitat radica en els voltants, amb el Parc Nacinal.
Crec que la presencia turistica dels catalans al mon es superior que la dels japos. Aixeques una pedra i un catala, mires un xarco i en surten dos vestits de buzo: Bon dia,...Hola bon dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada