RUTA 7 LAGOS. SAN MARTIN DE LOS ANDES

Entre Bariloche i San martin de los Andes es va per la ruta de los 7 lagos, una carretera rodejada de lagos espejo. Se m’estan agotan els adjectius de lo maravilloso. Casi millor fotiquis.

San Martin.

Aqui mi quedo una temporadilla. Despres d'un mes fent el nomada necesito una temporada sense mourem. Aqui hi ha de tot. Esta en una vall a la orilla del llac Lacar, rodejat per el Parc Nacional Lanin, amb comunitats Mapuches i els ja habituals llacs, rius, boscos, amb volcan inclos, i a 15 km d'una estacio d'esqui. Per cert que a Chile, a pocs km, el volcan Chaiten no para de escupir i els nuvols de cendres estan recorreguen tota Argentina. Les activitats son moltes: excursions pel parc, senderisme, bici de montanya, pesca, esqui encara no, kayak, parapent, rafting,...i es menja de collons, jabali, ciervo, cordero....bon vi.. Deixare de fumar per enesima vez i em posare en forma!!. La vida nocturna es limitada, nomes hi ha un boliche ple de nens que podrien ser els meus fills. Ja va ve una temporada saludable. Estem en plena tardor i es temporada baixa barata. Els dies son asolejats i molt agradables, les nits son fredes (-2/-3ºC). He llogat una cabaña per 13 € el dia que esta de collons. Veig el riu des del llit i puc cuinar, per fi all i oli pel cordero patagonico!! .

Es facil acostumbrar-se a fer sempre el que l'hi surt a un dels ous, el dificil sera deixar de fer-ho algun dia per culpa de la plata!!

Per cert, el Barca es una autentica tragedia, alla fent el pasadillo als asquerosos estos. Charli estaras content merengue del dimoni!!.

RUTA 40

Calafate-Bariloche 1400 Km, uns 700 per a una carretera de rocs, que salten disparats com bales, en mig de la ja familiar estepa patagonica. He decidit no tornar a mirara els Km que hi ha entre els llosc. Fins a arribar a Esquel els pobles son mes be aldeas de molt pocs habitants.

Bajo Caracoles.
Un poble de mala mort amb literalment 4 cases i una gasolinera-hostal-bar. Vaig pensar que faria un bocata, dormiria a la furgo, i de bon mati seguiria la ruta. Pero va ser entrar en el bareto i comenzar a flipar. La majoria de la gent, no es dificil ser majoria si nomes ets 5, no sols tenia un ojo mirando pa Cuenca, sino els dos, es a dir, el dret mirant a la dreta i l’equerra cap a l’esquerra, a 180º de l'altre. Era com una evolució de l’especie patagonica per veure en 360º. De repent va entrar un tipo que vivia a 2 dies de cami en ciclomotor amb un dit de pols a tot el cos. Es va treure les ulleres i van sortir uns ulls de sapo. Sense mediar palabra el tabernero li va posar una botella de Wiskyi, se la fot d’un trago seguit i cau estes. Ningu es va inmutar, era una escena que es repetia cada mes….Hi havia 3 currantes que estaben arreglant la ruta, 3 per uns 350 Km....La filla del tabernero era preciosa, en mig d'aquells especimenes que no paraven de magrejarla, tots, inclos jo al final. Les histories sorgien una rera l’altre…Mi vaig quedar dos dias en els que no vaig parar de riure, era gag rera gag. Era com estar a Exopotamia, la ciutat al mig del desert de l’Otoño en Pekín d’en Boris Vian.

Esquel i el Parc Nacional de los Alerces.

Aquí desepareix l’estepa, comencen els lagos. El paisatge es tremendo.

Bolson

Es un poble invait per hipis, rastas i motxileros. Aqui es respira buen rollito. En els pubs la peña s'embala i acaba tocant els tambors..

Bariloche.

La ciutat en si no es gran cosa, excepte les cases de fusta del centre i les botigues de xocolata que es entrar i comezar a babejar. La seva popularitat radica en els voltants, amb el Parc Nacinal.

Crec que la presencia turistica dels catalans al mon es superior que la dels japos. Aixeques una pedra i un catala, mires un xarco i en surten dos vestits de buzo: Bon dia,...Hola bon dia.