29 de febrer del 2008

last minute in can reventós

Una sèrie de paraules escrites per part de nos a vos per dir fins... Bueno deixa'm ser la primera perque ja sóc de les veteranes ara...no sé hem vas veure entrar amb 22 anyets i ara ja vaig camí dels 30. En sis anys he aprés que ara et trobaré a faltar. Que passis un any inolvidable i recorda que els teus amics pensaran amb tú i tus andadas por las Américas. Noemí
Bueno un poco de respeto a las canas, eso de las veteranas es un decir ¿no?. Mi querido Salva que sepas que tendras siempre un sitio "virtual" en nuestros corazoncitos, y estaremos avidos de noticias de tu periplo americano, mantenos informados, no te extrañe si realizamos un tour ER en nuestras vacaciones, me pongo a trabajar en ello, cuidate, no hagas locuras...., muchos besos y hasta siempre. Tu veterana compañera de batallas. Núria
"Tengo un amigo que dice que para ver la Patagonia hay que ver en 360 grados" La edad del sol que en su día tenía 27 años vuelve a surgir tras el horizonte. Un viatge iniciàtic que recomença, un somriure haver estat al mateix vagó amb tu, (cap als núvols) un hortizó que ens abraça i alhora ens neguiteja. Respira, plora i mira la lluna de tant en tant. t'
Hola Salva! casi, casi marxes quan jo arribo a e.reventós! estàs a punt de fer realitat un somni amb el que molts de nosaltres pensem però pocs tenim la valentia de dur a terme. Desitjo que els nous camins que se t'obriran a la teva vida, estiguin plens d'experiències enriquidores i persones inolvidables. Segur que totes aquestes vivències que estan a punt de formar part de tu et faran una persona més gran si cap. No ens coneixem gaire però estic convençuda que aquí tots et trobarem a faltar. molta sort! Marta
Hola Salva, que lástima que no nos ha dado más tiempo a conocernos, aún así estoy convencida de que en la nueva estapa que te espera encontrarás todo lo que andas buscando. La vida consiste en vivirla, en llenarla de experiencias y de tener valor para hacerlas, solo así la vida se vive plenamente. Por mi parte desearte que el viento siempre te sople a favor. Muchísimia suerte. Vane
Recuerdo como surgió esta aventura que se te presenta, aquellas conversaciones ¡FIJATE! LO VAS A HACER! y te envidio muchísimo y me alegra muchísimo. Disfruta al máximo del viaje de tu vida.
Bueno company, després d'heredar la teva feina pendent, el teu pis i una molt petita part dels teus coneixements, te'n vas. Però collons, on te'n vas !!! que cabrón !!! enveja sana que provoques a tot l'equip d'ER. Només dir-te que el teu "mini yo" et trobarà molt a faltar (i va en serio, no riguis...) i que et desitjo que t'ho passis en gran durant tot aquest anyet que et passaràs de cap per vall.
Només una coseta més...en relació al que va dir en Willy, prometo no saltar gairé....jejeje !!! aixó si, espero que tu entre argentines, brasileiras i chilenas fotis uns bots de la óstia !!! Molta sort en aquesta aventura tiu !!!Una abraçada enorme !!! i un piquito també !!! David.
Salva, em toca escriure després del David i la veritat és que sembla insuperable, el cabrón ha anat molt fort!! Només espero que treguis tot el suc a la llibertat que se t'obre davant dels nassos a partir de ja i quan rodis per la Ruta 40 disfrutis TANT de ser tu mateix!!! Una de les cançons que t'he posat, so free, et diu tot el que no em surt ara mateix, que m'enganxen per escriure després d'una puta reunió de 4 hores amb els de Riudaura sense gota d'inspiració...però bé, ja saps que ets una persona molt especial per tots els que et coneixem. Monta't un chiringo i ja ens tens allà. Salut!!! Jordi
Qui ho anava a dir, un viatge a Brasil a última hora, un mes d'Agost t'ha fet replantejar-te moltes coses, i en un tres i no res t'agafes la motxilla i te'n vas. Em sembla bastant increible que dijous que ve vaigi a Estenalles i tu ja estiguis disfrutant del teu gran viatge, com t'enevejo. Segur que t'ho passaràs d'allò més bé i espero que te'n recordis una mica de nosaltres. Per cert, si montes un xiringo ens avises, jo no he estat mai a l'hosteleria però segur que servir cubates a la piscina d'un hotel de fantasia no deu ser complicat. Besitos. Oriol.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin pájaro!!!!
Ja teníem ganes de saber de tu, però no ens has decepcionat: la furgo la trobem SENSACIONAL, amb les curtines roiges i les barres de darrere, està preparada per trotar cap avall...No cal que et diguem que al concert de THE CURE vam xal·lar de manera terrible, van ser més de tres hores i ho van tocar tot, en Robert el teníem a tiro de piedra, ens vam ficar bastant endavant. Vam fer fotos però sobretot videos sensacionals, ens has de dir contrasenya o tal per penjar-te-les, sinó per mail. No esperàvem menys de tu que congeniéssis amb les dones d'aquesta terra, ja ens aniràs dient coses. Una abraçada de tothom,
Salut. Jordi

Anònim ha dit...

Hola Salva !!! i hola a tots ...
Escric des de l'ordinador del carrer Lope de Vega, exiliada d!E.R. ara ja fa una mica més d'un any !!! Aprofitaré aquest bloc, per dir-vos a tots que us trobo a faltar moooolt !!! i més després d'haver llegit tot el que li heu escrit al "nostre" Salvatore...

Bé, vares ser el primer enginyer (a part d'en Manu) que vaig conèixer el dia que vaig fer la prova de delineació,...i recordo que me'n vaig anar donar-te la mà, dient que "déu n'hi do" amb l'estrep, (què cabró, si estava mal dibuixat i fins i tot a tu et costava de treure !!!)i acomiadant-nos amb un: "Bé, ja ens veurem aviat !!!"(tot s'ha de dir que amb un pèl de prepotència per part meva, estava segura que m'agafàveu...jejejeje...).
Vas ser el meu far en l'immens món de l'autocad i el dibuix tècnic, vàrem compartir tardes sols, amb els "Texas", en "Lenny" i sobretot els "Smith's" jiji...tardes de tot tipus,...de catxondeo, de cabreig, de confessions, d'agobio, ...normal després de moltes hores junts durant 5 dies a la setmana (que llavors curravem els divendres a la tarda, eh?!!!). Bé, ens vas fer patir un xic amb la teva moto, i ens vàrem alegrar molt del teu retorn en plan Indurain...
Ara, feia dies que no xerràvem, i quan ens varem retrobar al sopar ens vàrem permetre fotre'ns el rollo com si fos ahir que haguéssim parlat...
Ara que te'n vas una mica lluny, no et puc dir que et trobaré a faltar, perquè ja fa uns mesos que et trobo a faltar, jajaja. El que si et vull donar són les gràcies per haver-me transmès un "bon rollo" increïble cada vegada que he estat amb tu, i per ser una persona que mai et deixa indiferent.
SALVA, viu amb molta força allà baix a l'hemisferi sud i gaudeix al màxim tot el què et porti la vida.
Quan tinguis un reconet avisa,...que venim !!!
Ah, i diga-li al Carlinhos Brown que coneixes a uns percutes collonuts !!!
Ens veiem ben aviat !!!

Petonets...

Marta